Avui ha vingut al centre Pep Castellano i ha encoratjat l'alumnat a escriure un relat curt sobre...
Ha tingut dues parts: en la primera l'alumnat estava cohibit i no ha participat el que esperàvem...
dijous, 18 de gener del 2018
Diari d'aprenentatge i Portfolio
"El portfolio com a eina d'avaluació"
ELS DIARIS
Definició:
Els diaris de classe són els documents en els quals el professor/a recull les seues impressions d'allò que esdevé a la classe.
-No tenen per què ser diaris, però sí que volen certa sistematicitat (2-3 vegades/setmana)...
-Són narracions dels professors/es, però també els alumnes poden fer el seu diari.
-Es pot escriure qualsevol cosa que siga destacable, i pot ser tema obert, o d'alguna cosa planificada amb anterioritat.
-Es recull informació de l'aula, però també es podria incloure alguna activitat feta fora d'esta.
El diari, per ser una narració subjectiva i reflexiva del professor/a, suposa una eina "d'empoderament metodològic" per al docent.
Modalitats:
1. Periodístic: purament descriptiu
2. Analític: l'observador es fixa en aspectes molt concrets a observar
3. Avaluatiu: quan es jutja o se li dóna un valor a allò que es descriu
4. Etnogràfics: el que es narra té en consideració el context físic, social i cultural en el que es produeixen els fets narrats
5. Terapèutic: per a descarregar tensions de qui l'escriu (catàrtic)
6. Reflexiu: el que s'escriu respon a un procés de thinking aloud (pensar en veu alta) i es tracta de clarificar les idees sobre el que s'ha fet a l'aula
7. Introspectiu: el contingut del diari és sobre un mateix, pensaments, sentiments, vivències...
Per tant, un bon diari hauria de contemplar allò objectiu-descriptiu i allò reflexiu-personal.
-Els diaris són un recurs per fer explícits els dilemes (situacions diverses que es donen en la pròpia activitat, "moments-espais problemàtics") que té el docent en el dia a dia. Els dilemes posen de manifest el diàleg entre allò desitjable i allò possible, i trenquen la idea de que allò que pensem necessàriament passa a ser acció. El context sol canviar i la pràctica, per tant, ha de ser flexible.
El docent esdevé un "investigador", i l'ensenyament és l'activitat a investigar on es conjuga allò desitjable amb allò possible.
Els dilemes solen ser:
a) Dilema afectuositat vs ordre (relacional-disciplinar)
b) Dilema organitzatiu a l'hora d'atendre a alumnat amb més necessitats i alhora al grup classe
c) Dilema referit a la pròpia competència del docent per abordar certes àrees (teòria i pràctica)
d) Dilema curricular. Nivell de seguiment del currículum o dur un ritme més d'acord amb l'alumnat encara que no "es done tot".
-El diari com a instrument d'avaluació i reajustament dels processos didàctics és un recurs que recull la marxa de la classe, i un recurs orientat a la investigació i avaluació d'aquestos. I, com a instrument d'investigació qualitativa (tant en la vessant més descriptiva com en la vessant personal i interpretativa o de reflexió), el diari és especialment útil per accedir a creences, concepcions i coneixement professional del docent en el marc del paradigma del pensament del professor/a (teacher thinking).
-En el cas que l'alume/a faça un diari, este s'usa com a instrument de registre on l'alumne/a deixa de ser un subjecte passiu i reelabora personalment allò que veu, percep, sent,... en classe. L'alumne/a mostra com construeix el seu coneixement d'allò que fa, tant pel que fa a continguts conceptuals, com procedimentals i actitudinals.
Si, a més de reflectir i reflexionar sobre el que fa en classe, se li afegeixen mostres d'aprenentatge, productes finals, les tasques més significatives, estem parlant dels portfolios.
-El fet de reconéixer el nostre món personal (almenys pel que fa a la nostra faena) i els nostres dilemes pràctics (que ens permeten identificar els nostres punts forts i punts febles), contribueix al nostre creixement professional permanent.
La pràctica d'una activitat per se, és a dir, el dur-la a terme molt anys, no millora substancialment la qualitat de l'exercici professional. La investiació-acció sí que contribueix a eixa millora atés que el docent es fa més conscient de la seua pràctica, i el diari és un instrument òptim per dur-ho a terme.
Amb el diari, el docent:
1. S'acostuma a reflexionar
2. S'acostuma a escriure
3. Obté un feedback immediat i permanent
4. Facilita el compartir experiències i arribar a un model més cooperatiu de treball
5. Són complementaris d'altres recursos com els grups de treball, seminaris, portfolios...
Coses a tindre en compte a l'hora de començar un diari:
a) La consigna: instrucció que donem o tenim en ment en començar el diari. És per descriure les activitats amb el seu contingut i duració? És per a contar com ens sentim? És per a fer palès els moments o situacions importants, experiències innovadores? És per a reflexionar?
b) La periodicitat
c) La quantitat
d) El contingut en funció de si la consigna és oberta o tancada
e) La durada: que no ha de ser menor al període o procés de l'activitat.És recomanable fer una segona lectura d'allò escrit en passar uns dies, aporta una perspectiva o punt de vista diferent i ajuda a tindre una segona visió del que s'ha escrit "en calent".
EL PORTFOLIO
El Portfolio, des d'una visió formativa de l'avaluació i la voluntat de transformar-la en una realitat més útil per a l'aprenentatge, és un instrument metodològic al servei de la renovació de les activitats d'aprenentatge.
El portfolio és una proposta per a avaluar mitjançant els dossiers o carpetes (mostres d'aprenentatge d'allò que és capaç de fer) que elaboren els/les alumnes al llarg del curs, amb la col·laboració de mestres i famílies. El portfolio afavoreix:
1. El valor de la reflexió i la presa de conscièna del procés, tant a l'alumne com al mestre
2. Es fa visible allò que fa l'alumne perquè hi ha productes finals, però també els esborranys, projectes, valoracions, opinions, etc.
3. La qualitat d'un procés compartit entre alumne/a, professor/a i família. Facilita la interacció dels tres agents.
El portfolio ajuda a desenvolupar una educació basada en l'alumnat. Com?
Ajuda el docent a programar l'educació perquè reflecteix el desenvolupament de l'alumne/a no sols en l'àmbit acadèmic, sinó també en el social, emocional i físic.
El portfolio pot ser el context en el que l'alumne/a reflexione sobre idees i coneixements que aprén dins i fora de l'escola, la qual cosa contribueix a augmentar l'interés per les activitats escolars en les quals l'alumne parla sobre alguna cosa de fora de l'escola a la resta de companys/es. I, a partir d'estes intervencions, el docent pot convidar a iaies, tios, pares... a participar d'alguna manera en una activitat. O l'alumne/a reflexiona sobre el procés que ha seguit i com s'ha sentit en la consecució d'un projecte, tasca...
El portfolio ajuda a la formació del/la docent. Com?
Ajuda a augmentar els coneixement i preparació de: com són i es desenvolupen els alumnes en eixes edats; les habilitats per a conversar i observar; la capacitat per adaptar l'entorn educatiu a les necessitats dels alumnes; mètodes per dur endavant un currículum basat en l'alumne; i tècniques per implicar els pares i mares en la vida dels seus fills en el centre educatiu.
Si el docent té el seu propi diari de classe, és un component valuós en l'avaluació basada en portfolios atés que exigeix reflexió sobre el que observa diàriament, elabora notes sobre la programació i planificació, i descriu allò que passa en el dia a dia, les vivències de l'alumnat, etc.
Fomenta la investigació en l'aula ja que propicia la reflexió i la comunicació entre tots els membres de la comunitat d'aprenentatge.
* QUÈ ÉS I QUIN ÉS EL SEU CONTINGUT?
En realitat no hi ha un portfolio "bo", i no hi ha dos iguals. Llavors:
El portfolio es un recull d'elements o materials que posen de manifest els diferents aspectes del creixement personal i el desenvolupament de cada alumne/a al llarg d'un període de temps.
Tipus:
-El portfolio privat: Són les anotacions escrites que va fent el docent sobre els alumnes, i són totalment confidencials. Anècdotes, anotacions sistemàtiques, entrevistes amb els pares... L'alumne també pot tindre les seues anotacions que també seran totalment confidencials.
-El portfolio d'aprenentatge: És el que més ocupa, i pot contindre notes, esborranys, dibuixos preliminars de projectes...; mostres de treball recents, i el diari d'aprenentatge de l'alumne/a. Pertany a l'alumne/a.
-El portfolio acumulatiu: les mostres d'aprenentatge que són un avanç significatiu s'arxiven en este protfolio i es comparteix amb altres docents. Al principi tria el docent les mostres, més avant és l'alumne o els pares qui poden escollir també elements d'este portfolio. Les imatges, arxius de so i vídeo, anotacions i còpies dels informes també formen part del portfolio acumulatiu que lliurarà el docent, alumne i pares al professor/a del curs següent.
Contingut o elements dels portfolios.
-Les mostres de treball
Dibuixos, textos, manualitats, productes finals de qualsevol tipus que són la prova del que és capaç de fer, de les seues habilitats.
-L'avaluació de les produccions dels alumnes
L'avaluació de les produccions de l'alumnat pot constituir un mètode alternatiu o complementari als exàmens estàndard i de criteri uniforme. Estes avaluacions mostren el progrés en relació amb els objectius. En els portfolios que inclouen tasques i activitats, els esborranys, les proves, els intents... són tan formatius com el resultat final.
-Fotografies, i gravacions en àudio i vídeo.
El fer fotos o gravar-ho d'alguna manera permet que l'alumnat recorde les seues activitats, el docent pot mostrar als pares procés i producte, i es pot usar amb enllaços quan s'elaboren informes escrits.
Els propis alumnes poden fer fotos o gravacions i guardar-les, no sempre el/la docent, i es poden traure mostres tant de moments del procés com del producte final.
-Diaris d'aprenentatge
El/la docent pot fer el seu diari d'aprenentatge on hi ha la descripció objectiva de cada setmana o dia, més la reflexió sobre com ha anat l'activitat, el dia, la setmana...
I l'alumne/a també por elaborar el seu diari amb les experiències que li siguen significatives, allò que aprén i li interessa, les impressions que ha tingut, tant dins com fora de l'escola.
En el procés de creació d'un portfolio, el diari d'aprenentatge és important perquè:
-dóna lloc a converses entre el mestre i l'alumne o alumnes
-és una oportunitat d'escriure comentaris sobre les idees i interessos de cada alumne,
-i són una preparació prèvia al manteniment d'anotacions escrites més extenses.
-Registres i anotacions escrites (entrevistes, anotacions sistemàtiques, anotacions anecdòtiques, resums de les converses sobre el portfolio, informes)
Tot i que la comunicació personal i directa amb les famílies seria allò desitjable, la comunicació escrita és, al remat, el nexe entre escola i família.
Un registre d'anotacions anecdòtiques és quelcom paregut a un àlbum familiar, un tresor que mostra el desenvolupament individual de cada alumne/a. Són notes derivades de l'observació dels alumnes, són les notes del mestre sobre accions espontànies d'un alumne/a o d'un grup d'alumnes.
Eixes anècdotes també es poden fer a partir de fotografies preses en moments puntuals.
Els informes són resums de les experiències d'aprenentatge dels alumnes que mostren l'opinió del professor i la informació derivada de les mostres de treball, els diaris d'aprenentatge i altres elements del portfolio. Estos informes mostren el progrés d'un alumne/a en concret i sobre les decisions del/la docent per adaptar-se a les seues necessitats i capacitats.
Hi ha cursos, per exemple els primers de primària, que l'informe pot complementar el butlletí de notes o fins i tot substituir-lo.
Les entrevistes són l'ocasió per xarrar de forma distesa amb l'alumne/a sobre una idea, una tasca, un llibre, i per avaluar el domini de certs conceptes o destreses treballats. Es poden fer de forma espontània o planificades. També es poden gravar en audio o vídeo.
També es poden fer entrevistes amb les famílies per contrastar o complementar informació.
Les anotacions sistemàtiques són notes objectives curtes i amb data que el/la docent fa sobre un alumne/a concret. Es poden avaluar l'eficàcia de les tasques fetes, de les produccions o de les activitats del centre. És un mètode discret per documentar l'activitat de l'alumne/a en un projecte extens, el grau d'assoliment dels objectius...
Els resums de les converses sobre els portfolios són informes escrits que arrepleguen les idees i opinions que es tracten durant les converses sobre els portfolios, quan estes no siguen molt freqüents. Per fer estos resums, el/la docent prendrà notes breus durant les converses que deprés revisarà.
Si les entrevistes se centren en un únic tema i el tracten de forma ampla, per exemple els avanços de l'alumne en la lectura..., les converses sobre els portfolios són encontres privats relatius a les experiències d'aprenentatge de l'alumne durant un període de dos, tres o quatre mesos.
L'arxiu.
L'arxiu dels elements que conformen el portfolio es fa en funció del sistema que es vulga usar (carpeta, classificador d'acordió, caixes de cartró, blog, web...) i de les preferències personals del docent. En qualsevol cas haurà de ser d'un material resistent i fàcil d'etiquetar.
Els portfolios d'aprenentatge hauran de ser grans per contindre mostres de treball. En canvi, els privats i els acumulatius que es comparteixen amb altres docents, seran més senzills.
LES 10 FASES DEL PROCÉS DE CREACIÓ D'UN PORTFOLIO
1. Establir un pla per usar portfolios
Com es farà l'avaluació amb el portfolio en el centre?
Què es farà amb tot el material que s'acumula en el portfolio?
Com es puntuaran les mostres de treball de l'alumnat?
Són compatibles els portfolios amb els exàmens i els informes? Són complementaris?
Premises:
-L'alumne ha d'endur-se la major part del material a casa
-El portfolio és un component del sistema d'avaluació en el que poden incloure's també els informes i els exàmens
-La major part de les mostres no es puntuen (almenys amb notes o punts)
El pla per a usar un portfolio ha de dir com este complementarà l'avaluació estándard i els mecanismes de qualificació, com els exàmens, l'avaluació basada en treballs i els informes.
És convenient informar i implicar als pares i mares perquè entenguen el sistema d'avaluació de l'alumant de forma global. Que vegen que és un instrument que els mostrarà el progrés segons un criteri determinat i que podran conservar proves o mostres de les qualitats específiques dels seus fills/es.
2. Recopilar mostres de treball
Cal especificar les directrius generals per definir el tipus de mostres que l'educador recopilarà (dibuixos, fotografies de les construccions, dels productes finals, vídeos del procés...) i, després, el/la docent haurà de decidir:
-arreplegue mostres d'escriptura, fotografies, ... totes, algunes...?
-recopile de tots els alumnes, d'alguns alumnes, quantes mostres...?
-amb quina assiduïtat arreplegaré mostres, diàriament, setmanalment,... o només quan considere adient...?
-Arreplegaré els millors treballs, esborranys, tot...?
-Puntuaré cada mostra? Si és així, amb quin sistema de puntuació?
1. L'alumne haurà de signar i datar totes les mostres de treball abans de deixar-les en el seu portafolio.
2. No sempre, però alguna volta l'alumne pot contestar preguntes senzilles sobre el procés: Com has fet este treball? Què t'ha agradat més? Canviaries alguna cosa? T'agradaria fer un altre projecte semblant?
3. El mestre també pot fer els seus comentaris. Com ha començat el projecte (iniciativa pròpia o del docent)? És un avanç significatiu per a l'alumne/a? És un avanç respecte a l'objectiu proposat?...
4. Si és possible, s'adjuntaran els comentaris del professor/a i de l'alumne/a
5. Com pot l'alumne consolidar l'experiència d'aprenentatge
6. Pot ensenyar la mostra a la família en una entrevista, o penjar-ho en un mural de classe, o publicar-ho en la revista de la classe, o animarà a què si ho pot fer també a casa ho faça...
7. El docent anotarà els seus plans en l'agenda per a activitats posteriors
Estes mostres poden servir també per a avaluar-se d'alguna manera l'alumne. O també avaluar-se entre alumnes. I, en alguna ocasió, se li pot dir a l'alumne que guarde alguna mostra significativa d'allò fet en el portfolio que rebrà el futur professor. (portfolio acumulatiu)
Implicar a les famílies: les exposicions, revista del centre, informes i reunions amb pares i mares són una bona oportunitat per compartir les mostres de treball amb la comunitat educativa, sempre amb el permís dels alumnes i de les famílies.
3. Fer fotografia, audio i vídeo
Amb els permisos corresponents, es tracta de documentar de forma gràfica, via imatge, àudio o vídeo el dia a dia, moments clau, evidències d'aprenentatge...
És recomanable prendre nota del moment, lloc, nom dels implicats, el per què de la fotografia, del àudio o del vídeo, què passava abans i després d'això, quin tipus d'activitat o dins de quines dinàmiques està eixa fotografia o gravació, ...
El professor por adjuntar les anotacions anecdòtiques, si en fa, a la fotografia, de manera que es documente eixe moment.
A posteriori, l'alumnat, veient eixe document gràfic, pot vore què ha fet, com ho ha fet, quines coses considera interessant per al seu portfolio, pot parlar d'eixe moment i comentar com se sentia, quines coses li van agradar, quines coses li agradaria haver fet d'una altra manera, etc.
El mestre també ho pot usar per fer preguntes com: Esta fotografia hauria de formar part del vostre portfolio? Este vídeo què vos suggereix? Després de vore les fotos, canviaríeu alguna coseta, hi ha hagut implicació...?
El fet d'usar documentació gràfica pot ajudar a implicar a les famílies atés que es poden compartir amb ells el que fan, se'ls pot demanar que porten al centre moments que estiguen relacionats amb allò que han fet, fan o faran al centre educatiu...
4. Mantindre converses sobre els diaris d'aprenentatge (6, 7)
L'arreplegada de mostres de treball, fotografies, àudio... és la base i punt de partida per a la reflexió sobre l'aprenentatge.
El següent pas seria reunir-se regularment amb els alumnes per comentar les activitats recents. Els pensaments i opinions de docent i alumnat es poden guardar en una llibreta anomenada "diari d'aprenentatge", arxiu escrit conjuntament sobre els nous descobriments i coneixements. No és un diari típic perquè és el producte dels diàlegs regulars i individuals entre el docent i l'alumne/a.
S'aconsella incorporar el diari en l'aula de forma gradual abans de començar les converses individuals formals.
El docent escriurà la seua pròpia entrada de diari i la farà visible perquè servisca de model, així com la del primer alumne/a (amb el seu permís).
El diari també serveix per implicar a la família, atés que esta pot participar anotant o ajudant el fill/a a anotar allò significatiu que ha fet a casa, que ha buscat a casa, etc.
5. Tindre entrevistes amb els/les alumnes
És una variant de la conversa sobre el diari d'aprenentatge. Permet comprovar amb major profunditat el coneixement que té un alumne/a en un àmbit concret.
Quan ja existisca la rutina de conversar sobre el diari d'aprenentatge i l'alumne/a estiga còmode comentant el que ha aprés, és el moment de començar converses més llargues de forma ocasional. Cal tindre en compte quines habilitats o conceptes es volen avaluar.
L'entrevista exigeix pràctica, i les preguntes aniran guanyant en complexitat a mesura que pugen de cursos.
Un bon recurs és gravar l'entrevista d'alguna manera i pot servir com a part de l'avaluació. A més es poden compartir amb la família.
6. Fer anotacions sistemàtiques
Són notes planificades pel docent sobre les accions d'un alumne/a en una situació determinada. Poden ser notes descriptives i/o valoratives.
Per exemple: hi ha l'objectiu de potenciar l'aprenentatge científic, i es programen una série d'experiments en el racó de ciències, doncs es pot prendre nota de les respostes dels alumnes als reptes, i si es veu que no saben fer... (usar un microscopi), se'ls ensenya en petits grups.
És important diferenciar el llenguatge descriptiu y el llenguatge valoratiu. Cal evitar els prejudicis.
Per a això, cal separar els fets dels comentaris particulars. Evidentment, l'observació i registre de determinades situacions està sotmés a criteris de parcialitat, perquè les anotacions destacaran uns aspectes del comportament dels xiquets/es i n'obviaran uns altres.
Cal demanar permís a la família.
7. Fer anotacions anecdòtiques
Implica reconéixer els fets rellevants que es donen en el desenvolupament infantil i descriure'ls de forma clara i senzilla.
La funció de l'educador és com la d'un "reporter" que està sempre alerta a la notícia, comprovar les fonts i observar les activitats que hi ha al seu voltant.
Cal tindre clar el desenvolupament infantil i dels objectius del programa educatiu, a més de saber observar i registrar les situacions.
Com que són anècdotes, també es poden gravar les anotacions en un arxiu sonor atés la immediatesa i improvisació de les anècdotes, per a després transcriure-les, explicar el significat i la importància d'eixe fet per als objectius i desenvolupament del xiquet/a.
No cal usar les anècdotes per a les entrevistes amb la família, però es poden aprofitar com a fons de material per il·lustrar els progressos dels seus fills/es. Quan el docent decideix quines arxiva i quines no, pot aprofitar per enviar alguna nota als pares explicant el que ha observat eixe dia.
8. Escriure informes
Després d'arreplegar mostres de treball, mantindre converses i entrevistes sobre els diaris d'aprenentatge, i fer anotacions sistemàtiques i anecdòtiques, el docent pot pensar que els informes només suposaran més paperassa i que seran un refregit de tot allò anterior.
Els informes són, de fet, un resum del que ha esbrinat el docent sobre el creixement i desenvolupament individual d'un alumne/a durant un període concret.
Primer revisarà les converses i entrevistes, així com les anotacions preses, i amb això i la revisió dels portfolios dels alumnes elaborarà un informe que també li servirà per revisar objectius i continguts.
9. Tindre converses a tres bandes (pares i mares, i alumnes)
Permetre els alumnes que participen en l'ús dels portfolios és un punt d'inflexió en l'aplicació del procés, la fase que fa que estos siguen quelcom més que "una carpeta de treball".
L'aula deixa de ser un sistema jeràrquic en el qual l'educador pren totes les decisions i passa a ser una comunitat educativa en la qual els subjectes pensen, programen i revisen el seu treball.
En una situació ideal, els alumnes participen a l'hora de seleccionar, etiquetar i arxivar mostres de treball. També hauran observat com el/la docent fa anotacions anecdòtiques, fa fotografies, àudios i vídeos d'allò rellevant que passa a l'aula. Saben que eixe material s'arxiva i fa referència a ells. A més hauran participat en entrevistes i converses sobre els diaris d'aprenentatge, i se sentiran còmodes en la reflexió conjunta sobre els portfolios.
Per això este és el moment d'implicar l'alumne/a, i a voltes, a pares i mares en la revisió del portfolio complet i en l'avaluació del seu progés al llarg d'un període de temps llarg.
Un cop l'alumnat s'ha acostumat a parlar del seu treball, és moment d'animar-los a pensar en com millorar-ho. L'autoavaluació s'ha de basar en criteris i pautes clares, i poden ser externs (p.ex; els objectius de matemàtiques), però establir eixos criteris amb ells també pot ajudar-los a fer-se responsables del seu aprenentatge.
Converses a dos bandes.
Cal fixar un horari mensual o cada dos mesos amb els alumnes per parlar del portfolio. Estos encontres no són incompatibles amb les converses o entrevistes esmentades anteriorment.
Es pot començar la conversa examinant materials antics i recents, i preguntes com:
-Quins materials tens al portfolio? -Quins treballs t'agraden més' - Què canviaries? -Quins treballs mostren el teu progrés en matemàtiques, art, ciències...?
Poden comentar-se els progressos en base a productes finals, en base a fotografies, a un vídeo, a una construcció, etc., i el docent verbalitzarà el seu interés en recoplicar la seua opinió pel valor que té.
També es pot tindre una llista de temes per a esta conversa.
El següent pas seria ajudar l'alumne a que pose ell els seus propis objectiu, i en les futures converses es parlarà de com ha anat.
L'entrevista a tres bandes es programarà amb la col·laboració dels pares, i la durada aproximada serà de 30'.
En eixa entrevista es demanarà a alumne i a pares que comenten els distints materials del portfolio complet. El propòsit es mostrar als pares el treball dels seus fills i permetre'ls que opinen sobre el procés d'aprenentatge, o, com a mínim, que siguen coneixedors i fer-los partíceps.
10. Preparar un portfolio acumulatiu en el pas d'un curs a un altre
ELS DIARIS
Definició:
Els diaris de classe són els documents en els quals el professor/a recull les seues impressions d'allò que esdevé a la classe.
-No tenen per què ser diaris, però sí que volen certa sistematicitat (2-3 vegades/setmana)...
-Són narracions dels professors/es, però també els alumnes poden fer el seu diari.
-Es pot escriure qualsevol cosa que siga destacable, i pot ser tema obert, o d'alguna cosa planificada amb anterioritat.
-Es recull informació de l'aula, però també es podria incloure alguna activitat feta fora d'esta.
El diari, per ser una narració subjectiva i reflexiva del professor/a, suposa una eina "d'empoderament metodològic" per al docent.
Modalitats:
1. Periodístic: purament descriptiu
2. Analític: l'observador es fixa en aspectes molt concrets a observar
3. Avaluatiu: quan es jutja o se li dóna un valor a allò que es descriu
4. Etnogràfics: el que es narra té en consideració el context físic, social i cultural en el que es produeixen els fets narrats
5. Terapèutic: per a descarregar tensions de qui l'escriu (catàrtic)
6. Reflexiu: el que s'escriu respon a un procés de thinking aloud (pensar en veu alta) i es tracta de clarificar les idees sobre el que s'ha fet a l'aula
7. Introspectiu: el contingut del diari és sobre un mateix, pensaments, sentiments, vivències...
Per tant, un bon diari hauria de contemplar allò objectiu-descriptiu i allò reflexiu-personal.
-Els diaris són un recurs per fer explícits els dilemes (situacions diverses que es donen en la pròpia activitat, "moments-espais problemàtics") que té el docent en el dia a dia. Els dilemes posen de manifest el diàleg entre allò desitjable i allò possible, i trenquen la idea de que allò que pensem necessàriament passa a ser acció. El context sol canviar i la pràctica, per tant, ha de ser flexible.
El docent esdevé un "investigador", i l'ensenyament és l'activitat a investigar on es conjuga allò desitjable amb allò possible.
Els dilemes solen ser:
a) Dilema afectuositat vs ordre (relacional-disciplinar)
b) Dilema organitzatiu a l'hora d'atendre a alumnat amb més necessitats i alhora al grup classe
c) Dilema referit a la pròpia competència del docent per abordar certes àrees (teòria i pràctica)
d) Dilema curricular. Nivell de seguiment del currículum o dur un ritme més d'acord amb l'alumnat encara que no "es done tot".
-El diari com a instrument d'avaluació i reajustament dels processos didàctics és un recurs que recull la marxa de la classe, i un recurs orientat a la investigació i avaluació d'aquestos. I, com a instrument d'investigació qualitativa (tant en la vessant més descriptiva com en la vessant personal i interpretativa o de reflexió), el diari és especialment útil per accedir a creences, concepcions i coneixement professional del docent en el marc del paradigma del pensament del professor/a (teacher thinking).
-En el cas que l'alume/a faça un diari, este s'usa com a instrument de registre on l'alumne/a deixa de ser un subjecte passiu i reelabora personalment allò que veu, percep, sent,... en classe. L'alumne/a mostra com construeix el seu coneixement d'allò que fa, tant pel que fa a continguts conceptuals, com procedimentals i actitudinals.
Si, a més de reflectir i reflexionar sobre el que fa en classe, se li afegeixen mostres d'aprenentatge, productes finals, les tasques més significatives, estem parlant dels portfolios.
-El fet de reconéixer el nostre món personal (almenys pel que fa a la nostra faena) i els nostres dilemes pràctics (que ens permeten identificar els nostres punts forts i punts febles), contribueix al nostre creixement professional permanent.
La pràctica d'una activitat per se, és a dir, el dur-la a terme molt anys, no millora substancialment la qualitat de l'exercici professional. La investiació-acció sí que contribueix a eixa millora atés que el docent es fa més conscient de la seua pràctica, i el diari és un instrument òptim per dur-ho a terme.
Amb el diari, el docent:
1. S'acostuma a reflexionar
2. S'acostuma a escriure
3. Obté un feedback immediat i permanent
4. Facilita el compartir experiències i arribar a un model més cooperatiu de treball
5. Són complementaris d'altres recursos com els grups de treball, seminaris, portfolios...
Coses a tindre en compte a l'hora de començar un diari:
a) La consigna: instrucció que donem o tenim en ment en començar el diari. És per descriure les activitats amb el seu contingut i duració? És per a contar com ens sentim? És per a fer palès els moments o situacions importants, experiències innovadores? És per a reflexionar?
b) La periodicitat
c) La quantitat
d) El contingut en funció de si la consigna és oberta o tancada
e) La durada: que no ha de ser menor al període o procés de l'activitat.És recomanable fer una segona lectura d'allò escrit en passar uns dies, aporta una perspectiva o punt de vista diferent i ajuda a tindre una segona visió del que s'ha escrit "en calent".
EL PORTFOLIO
El Portfolio, des d'una visió formativa de l'avaluació i la voluntat de transformar-la en una realitat més útil per a l'aprenentatge, és un instrument metodològic al servei de la renovació de les activitats d'aprenentatge.
El portfolio és una proposta per a avaluar mitjançant els dossiers o carpetes (mostres d'aprenentatge d'allò que és capaç de fer) que elaboren els/les alumnes al llarg del curs, amb la col·laboració de mestres i famílies. El portfolio afavoreix:
1. El valor de la reflexió i la presa de conscièna del procés, tant a l'alumne com al mestre
2. Es fa visible allò que fa l'alumne perquè hi ha productes finals, però també els esborranys, projectes, valoracions, opinions, etc.
3. La qualitat d'un procés compartit entre alumne/a, professor/a i família. Facilita la interacció dels tres agents.
El portfolio ajuda a desenvolupar una educació basada en l'alumnat. Com?
Ajuda el docent a programar l'educació perquè reflecteix el desenvolupament de l'alumne/a no sols en l'àmbit acadèmic, sinó també en el social, emocional i físic.
El portfolio pot ser el context en el que l'alumne/a reflexione sobre idees i coneixements que aprén dins i fora de l'escola, la qual cosa contribueix a augmentar l'interés per les activitats escolars en les quals l'alumne parla sobre alguna cosa de fora de l'escola a la resta de companys/es. I, a partir d'estes intervencions, el docent pot convidar a iaies, tios, pares... a participar d'alguna manera en una activitat. O l'alumne/a reflexiona sobre el procés que ha seguit i com s'ha sentit en la consecució d'un projecte, tasca...
El portfolio ajuda a la formació del/la docent. Com?
Ajuda a augmentar els coneixement i preparació de: com són i es desenvolupen els alumnes en eixes edats; les habilitats per a conversar i observar; la capacitat per adaptar l'entorn educatiu a les necessitats dels alumnes; mètodes per dur endavant un currículum basat en l'alumne; i tècniques per implicar els pares i mares en la vida dels seus fills en el centre educatiu.
Si el docent té el seu propi diari de classe, és un component valuós en l'avaluació basada en portfolios atés que exigeix reflexió sobre el que observa diàriament, elabora notes sobre la programació i planificació, i descriu allò que passa en el dia a dia, les vivències de l'alumnat, etc.
Fomenta la investigació en l'aula ja que propicia la reflexió i la comunicació entre tots els membres de la comunitat d'aprenentatge.
* QUÈ ÉS I QUIN ÉS EL SEU CONTINGUT?
En realitat no hi ha un portfolio "bo", i no hi ha dos iguals. Llavors:
El portfolio es un recull d'elements o materials que posen de manifest els diferents aspectes del creixement personal i el desenvolupament de cada alumne/a al llarg d'un període de temps.
Tipus:
-El portfolio privat: Són les anotacions escrites que va fent el docent sobre els alumnes, i són totalment confidencials. Anècdotes, anotacions sistemàtiques, entrevistes amb els pares... L'alumne també pot tindre les seues anotacions que també seran totalment confidencials.
-El portfolio d'aprenentatge: És el que més ocupa, i pot contindre notes, esborranys, dibuixos preliminars de projectes...; mostres de treball recents, i el diari d'aprenentatge de l'alumne/a. Pertany a l'alumne/a.
-El portfolio acumulatiu: les mostres d'aprenentatge que són un avanç significatiu s'arxiven en este protfolio i es comparteix amb altres docents. Al principi tria el docent les mostres, més avant és l'alumne o els pares qui poden escollir també elements d'este portfolio. Les imatges, arxius de so i vídeo, anotacions i còpies dels informes també formen part del portfolio acumulatiu que lliurarà el docent, alumne i pares al professor/a del curs següent.
Contingut o elements dels portfolios.
-Les mostres de treball
Dibuixos, textos, manualitats, productes finals de qualsevol tipus que són la prova del que és capaç de fer, de les seues habilitats.
-L'avaluació de les produccions dels alumnes
L'avaluació de les produccions de l'alumnat pot constituir un mètode alternatiu o complementari als exàmens estàndard i de criteri uniforme. Estes avaluacions mostren el progrés en relació amb els objectius. En els portfolios que inclouen tasques i activitats, els esborranys, les proves, els intents... són tan formatius com el resultat final.
-Fotografies, i gravacions en àudio i vídeo.
El fer fotos o gravar-ho d'alguna manera permet que l'alumnat recorde les seues activitats, el docent pot mostrar als pares procés i producte, i es pot usar amb enllaços quan s'elaboren informes escrits.
Els propis alumnes poden fer fotos o gravacions i guardar-les, no sempre el/la docent, i es poden traure mostres tant de moments del procés com del producte final.
-Diaris d'aprenentatge
El/la docent pot fer el seu diari d'aprenentatge on hi ha la descripció objectiva de cada setmana o dia, més la reflexió sobre com ha anat l'activitat, el dia, la setmana...
I l'alumne/a també por elaborar el seu diari amb les experiències que li siguen significatives, allò que aprén i li interessa, les impressions que ha tingut, tant dins com fora de l'escola.
En el procés de creació d'un portfolio, el diari d'aprenentatge és important perquè:
-dóna lloc a converses entre el mestre i l'alumne o alumnes
-és una oportunitat d'escriure comentaris sobre les idees i interessos de cada alumne,
-i són una preparació prèvia al manteniment d'anotacions escrites més extenses.
-Registres i anotacions escrites (entrevistes, anotacions sistemàtiques, anotacions anecdòtiques, resums de les converses sobre el portfolio, informes)
Tot i que la comunicació personal i directa amb les famílies seria allò desitjable, la comunicació escrita és, al remat, el nexe entre escola i família.
Un registre d'anotacions anecdòtiques és quelcom paregut a un àlbum familiar, un tresor que mostra el desenvolupament individual de cada alumne/a. Són notes derivades de l'observació dels alumnes, són les notes del mestre sobre accions espontànies d'un alumne/a o d'un grup d'alumnes.
Eixes anècdotes també es poden fer a partir de fotografies preses en moments puntuals.
Els informes són resums de les experiències d'aprenentatge dels alumnes que mostren l'opinió del professor i la informació derivada de les mostres de treball, els diaris d'aprenentatge i altres elements del portfolio. Estos informes mostren el progrés d'un alumne/a en concret i sobre les decisions del/la docent per adaptar-se a les seues necessitats i capacitats.
Hi ha cursos, per exemple els primers de primària, que l'informe pot complementar el butlletí de notes o fins i tot substituir-lo.
Les entrevistes són l'ocasió per xarrar de forma distesa amb l'alumne/a sobre una idea, una tasca, un llibre, i per avaluar el domini de certs conceptes o destreses treballats. Es poden fer de forma espontània o planificades. També es poden gravar en audio o vídeo.
També es poden fer entrevistes amb les famílies per contrastar o complementar informació.
Les anotacions sistemàtiques són notes objectives curtes i amb data que el/la docent fa sobre un alumne/a concret. Es poden avaluar l'eficàcia de les tasques fetes, de les produccions o de les activitats del centre. És un mètode discret per documentar l'activitat de l'alumne/a en un projecte extens, el grau d'assoliment dels objectius...
Els resums de les converses sobre els portfolios són informes escrits que arrepleguen les idees i opinions que es tracten durant les converses sobre els portfolios, quan estes no siguen molt freqüents. Per fer estos resums, el/la docent prendrà notes breus durant les converses que deprés revisarà.
Si les entrevistes se centren en un únic tema i el tracten de forma ampla, per exemple els avanços de l'alumne en la lectura..., les converses sobre els portfolios són encontres privats relatius a les experiències d'aprenentatge de l'alumne durant un període de dos, tres o quatre mesos.
L'arxiu.
L'arxiu dels elements que conformen el portfolio es fa en funció del sistema que es vulga usar (carpeta, classificador d'acordió, caixes de cartró, blog, web...) i de les preferències personals del docent. En qualsevol cas haurà de ser d'un material resistent i fàcil d'etiquetar.
Els portfolios d'aprenentatge hauran de ser grans per contindre mostres de treball. En canvi, els privats i els acumulatius que es comparteixen amb altres docents, seran més senzills.
LES 10 FASES DEL PROCÉS DE CREACIÓ D'UN PORTFOLIO
1. Establir un pla per usar portfolios
Com es farà l'avaluació amb el portfolio en el centre?
Què es farà amb tot el material que s'acumula en el portfolio?
Com es puntuaran les mostres de treball de l'alumnat?
Són compatibles els portfolios amb els exàmens i els informes? Són complementaris?
Premises:
-L'alumne ha d'endur-se la major part del material a casa
-El portfolio és un component del sistema d'avaluació en el que poden incloure's també els informes i els exàmens
-La major part de les mostres no es puntuen (almenys amb notes o punts)
El pla per a usar un portfolio ha de dir com este complementarà l'avaluació estándard i els mecanismes de qualificació, com els exàmens, l'avaluació basada en treballs i els informes.
És convenient informar i implicar als pares i mares perquè entenguen el sistema d'avaluació de l'alumant de forma global. Que vegen que és un instrument que els mostrarà el progrés segons un criteri determinat i que podran conservar proves o mostres de les qualitats específiques dels seus fills/es.
2. Recopilar mostres de treball
Cal especificar les directrius generals per definir el tipus de mostres que l'educador recopilarà (dibuixos, fotografies de les construccions, dels productes finals, vídeos del procés...) i, després, el/la docent haurà de decidir:
-arreplegue mostres d'escriptura, fotografies, ... totes, algunes...?
-recopile de tots els alumnes, d'alguns alumnes, quantes mostres...?
-amb quina assiduïtat arreplegaré mostres, diàriament, setmanalment,... o només quan considere adient...?
-Arreplegaré els millors treballs, esborranys, tot...?
-Puntuaré cada mostra? Si és així, amb quin sistema de puntuació?
1. L'alumne haurà de signar i datar totes les mostres de treball abans de deixar-les en el seu portafolio.
2. No sempre, però alguna volta l'alumne pot contestar preguntes senzilles sobre el procés: Com has fet este treball? Què t'ha agradat més? Canviaries alguna cosa? T'agradaria fer un altre projecte semblant?
3. El mestre també pot fer els seus comentaris. Com ha començat el projecte (iniciativa pròpia o del docent)? És un avanç significatiu per a l'alumne/a? És un avanç respecte a l'objectiu proposat?...
4. Si és possible, s'adjuntaran els comentaris del professor/a i de l'alumne/a
5. Com pot l'alumne consolidar l'experiència d'aprenentatge
6. Pot ensenyar la mostra a la família en una entrevista, o penjar-ho en un mural de classe, o publicar-ho en la revista de la classe, o animarà a què si ho pot fer també a casa ho faça...
7. El docent anotarà els seus plans en l'agenda per a activitats posteriors
Estes mostres poden servir també per a avaluar-se d'alguna manera l'alumne. O també avaluar-se entre alumnes. I, en alguna ocasió, se li pot dir a l'alumne que guarde alguna mostra significativa d'allò fet en el portfolio que rebrà el futur professor. (portfolio acumulatiu)
Implicar a les famílies: les exposicions, revista del centre, informes i reunions amb pares i mares són una bona oportunitat per compartir les mostres de treball amb la comunitat educativa, sempre amb el permís dels alumnes i de les famílies.
3. Fer fotografia, audio i vídeo
Amb els permisos corresponents, es tracta de documentar de forma gràfica, via imatge, àudio o vídeo el dia a dia, moments clau, evidències d'aprenentatge...
És recomanable prendre nota del moment, lloc, nom dels implicats, el per què de la fotografia, del àudio o del vídeo, què passava abans i després d'això, quin tipus d'activitat o dins de quines dinàmiques està eixa fotografia o gravació, ...
El professor por adjuntar les anotacions anecdòtiques, si en fa, a la fotografia, de manera que es documente eixe moment.
A posteriori, l'alumnat, veient eixe document gràfic, pot vore què ha fet, com ho ha fet, quines coses considera interessant per al seu portfolio, pot parlar d'eixe moment i comentar com se sentia, quines coses li van agradar, quines coses li agradaria haver fet d'una altra manera, etc.
El mestre també ho pot usar per fer preguntes com: Esta fotografia hauria de formar part del vostre portfolio? Este vídeo què vos suggereix? Després de vore les fotos, canviaríeu alguna coseta, hi ha hagut implicació...?
El fet d'usar documentació gràfica pot ajudar a implicar a les famílies atés que es poden compartir amb ells el que fan, se'ls pot demanar que porten al centre moments que estiguen relacionats amb allò que han fet, fan o faran al centre educatiu...
4. Mantindre converses sobre els diaris d'aprenentatge (6, 7)
L'arreplegada de mostres de treball, fotografies, àudio... és la base i punt de partida per a la reflexió sobre l'aprenentatge.
El següent pas seria reunir-se regularment amb els alumnes per comentar les activitats recents. Els pensaments i opinions de docent i alumnat es poden guardar en una llibreta anomenada "diari d'aprenentatge", arxiu escrit conjuntament sobre els nous descobriments i coneixements. No és un diari típic perquè és el producte dels diàlegs regulars i individuals entre el docent i l'alumne/a.
S'aconsella incorporar el diari en l'aula de forma gradual abans de començar les converses individuals formals.
El docent escriurà la seua pròpia entrada de diari i la farà visible perquè servisca de model, així com la del primer alumne/a (amb el seu permís).
El diari també serveix per implicar a la família, atés que esta pot participar anotant o ajudant el fill/a a anotar allò significatiu que ha fet a casa, que ha buscat a casa, etc.
5. Tindre entrevistes amb els/les alumnes
És una variant de la conversa sobre el diari d'aprenentatge. Permet comprovar amb major profunditat el coneixement que té un alumne/a en un àmbit concret.
Quan ja existisca la rutina de conversar sobre el diari d'aprenentatge i l'alumne/a estiga còmode comentant el que ha aprés, és el moment de començar converses més llargues de forma ocasional. Cal tindre en compte quines habilitats o conceptes es volen avaluar.
L'entrevista exigeix pràctica, i les preguntes aniran guanyant en complexitat a mesura que pugen de cursos.
Un bon recurs és gravar l'entrevista d'alguna manera i pot servir com a part de l'avaluació. A més es poden compartir amb la família.
6. Fer anotacions sistemàtiques
Són notes planificades pel docent sobre les accions d'un alumne/a en una situació determinada. Poden ser notes descriptives i/o valoratives.
Per exemple: hi ha l'objectiu de potenciar l'aprenentatge científic, i es programen una série d'experiments en el racó de ciències, doncs es pot prendre nota de les respostes dels alumnes als reptes, i si es veu que no saben fer... (usar un microscopi), se'ls ensenya en petits grups.
És important diferenciar el llenguatge descriptiu y el llenguatge valoratiu. Cal evitar els prejudicis.
Per a això, cal separar els fets dels comentaris particulars. Evidentment, l'observació i registre de determinades situacions està sotmés a criteris de parcialitat, perquè les anotacions destacaran uns aspectes del comportament dels xiquets/es i n'obviaran uns altres.
Cal demanar permís a la família.
7. Fer anotacions anecdòtiques
Implica reconéixer els fets rellevants que es donen en el desenvolupament infantil i descriure'ls de forma clara i senzilla.
La funció de l'educador és com la d'un "reporter" que està sempre alerta a la notícia, comprovar les fonts i observar les activitats que hi ha al seu voltant.
Cal tindre clar el desenvolupament infantil i dels objectius del programa educatiu, a més de saber observar i registrar les situacions.
Com que són anècdotes, també es poden gravar les anotacions en un arxiu sonor atés la immediatesa i improvisació de les anècdotes, per a després transcriure-les, explicar el significat i la importància d'eixe fet per als objectius i desenvolupament del xiquet/a.
No cal usar les anècdotes per a les entrevistes amb la família, però es poden aprofitar com a fons de material per il·lustrar els progressos dels seus fills/es. Quan el docent decideix quines arxiva i quines no, pot aprofitar per enviar alguna nota als pares explicant el que ha observat eixe dia.
8. Escriure informes
Després d'arreplegar mostres de treball, mantindre converses i entrevistes sobre els diaris d'aprenentatge, i fer anotacions sistemàtiques i anecdòtiques, el docent pot pensar que els informes només suposaran més paperassa i que seran un refregit de tot allò anterior.
Els informes són, de fet, un resum del que ha esbrinat el docent sobre el creixement i desenvolupament individual d'un alumne/a durant un període concret.
Primer revisarà les converses i entrevistes, així com les anotacions preses, i amb això i la revisió dels portfolios dels alumnes elaborarà un informe que també li servirà per revisar objectius i continguts.
9. Tindre converses a tres bandes (pares i mares, i alumnes)
Permetre els alumnes que participen en l'ús dels portfolios és un punt d'inflexió en l'aplicació del procés, la fase que fa que estos siguen quelcom més que "una carpeta de treball".
L'aula deixa de ser un sistema jeràrquic en el qual l'educador pren totes les decisions i passa a ser una comunitat educativa en la qual els subjectes pensen, programen i revisen el seu treball.
En una situació ideal, els alumnes participen a l'hora de seleccionar, etiquetar i arxivar mostres de treball. També hauran observat com el/la docent fa anotacions anecdòtiques, fa fotografies, àudios i vídeos d'allò rellevant que passa a l'aula. Saben que eixe material s'arxiva i fa referència a ells. A més hauran participat en entrevistes i converses sobre els diaris d'aprenentatge, i se sentiran còmodes en la reflexió conjunta sobre els portfolios.
Per això este és el moment d'implicar l'alumne/a, i a voltes, a pares i mares en la revisió del portfolio complet i en l'avaluació del seu progés al llarg d'un període de temps llarg.
Un cop l'alumnat s'ha acostumat a parlar del seu treball, és moment d'animar-los a pensar en com millorar-ho. L'autoavaluació s'ha de basar en criteris i pautes clares, i poden ser externs (p.ex; els objectius de matemàtiques), però establir eixos criteris amb ells també pot ajudar-los a fer-se responsables del seu aprenentatge.
Converses a dos bandes.
Cal fixar un horari mensual o cada dos mesos amb els alumnes per parlar del portfolio. Estos encontres no són incompatibles amb les converses o entrevistes esmentades anteriorment.
Es pot començar la conversa examinant materials antics i recents, i preguntes com:
-Quins materials tens al portfolio? -Quins treballs t'agraden més' - Què canviaries? -Quins treballs mostren el teu progrés en matemàtiques, art, ciències...?
Poden comentar-se els progressos en base a productes finals, en base a fotografies, a un vídeo, a una construcció, etc., i el docent verbalitzarà el seu interés en recoplicar la seua opinió pel valor que té.
També es pot tindre una llista de temes per a esta conversa.
El següent pas seria ajudar l'alumne a que pose ell els seus propis objectiu, i en les futures converses es parlarà de com ha anat.
L'entrevista a tres bandes es programarà amb la col·laboració dels pares, i la durada aproximada serà de 30'.
En eixa entrevista es demanarà a alumne i a pares que comenten els distints materials del portfolio complet. El propòsit es mostrar als pares el treball dels seus fills i permetre'ls que opinen sobre el procés d'aprenentatge, o, com a mínim, que siguen coneixedors i fer-los partíceps.
10. Preparar un portfolio acumulatiu en el pas d'un curs a un altre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)